El Centre d’Estudis Salouencs reneix per recuperar la història de Salou

Salou. Costa Daurada. 30 octubre 2025. Coincidint amb la Festa Major del 30 d’Octubre, aniversari de la Segregació, la Sala Europa del Teatre Auditori de Salou (TAS) ha acollit la presentació del Centre d’Estudis Salouencs, una entitat fundada en 1990 que ha renascut aquest 2025 en el marc Salou Capital de la Cultura Catalana.

Davant una sala plena, l’historiador Pedro Otiña ha repassat el web de l’entitat i els documents escrits i imatges que es poden consultar sobre el jaciment romà de Barenys, les fortificacions de Salou, el Casal, el futbol, carabiners i guàrdies civils, el sopar del calamar, vídeos sobre Salou, inclòs el NO-DO, i els cines de Salou.

També es s’ha exposat la voluntat del Centre d’Estudis de promoure la recerca sobre la història de Salou, així com l’edició d’estudis. Igualment, al web es poden consultar estudis publicats sobre Salou o publicacions ja desaparegudes. Per últim, també hi ha una secció que enllaça amb blogs amics que tracten sobre el passat de Salou.

El plat fort de la presentació, però, han estat els 3 vídeos que s’han projectat i que ha presentat un altre dels impulsors del Centre d’Estudis Salouencs, en Joan Sardiña.

Ha estat 3 vídeos curts però significatius i que han aixecat remor de comentaris entre els assistents. El primer vídeo recollia els premis atorgats en el primer sopar de la característica Festa del Calamar de Salou, que tot just engunay fa 50 anys.

El segon vídeo rememora les primeres carrosses, disfresses i guerra de paper que es va fer en la Festa Major d’Hivern de 1977. Una desfilada que va acabar a la nit amb llum, música, làser i la “guerra” de paper (no es podia dir confeti perquè era paper de diari trencar a cop de destral). Una festa que ha acabat sent el Cós Blanc, una festa única i genuïnament salouenca.

Últim vídeo visualitzar ha estat l’enregistrament de la platja i de la Casa de Banys que hi havia el 1929 gravat per uan família de Reus.

Els membres del Centre d’Estudis han agraït les fotografies, imatges i documentació cedit per famílies de Salou per preservar aquest patrimoni, i per posar-lo a l’abast de tothom que el vulgui conèixer. Alhora, han interpel·lat els assistents perquè cedeixin material que poden tenir a casa i per adherir-se a l’entitat per col·laborar-hi. 

En aquest sentit, Joan Sardiña, ha recordat que els presents “som tots som nets i besnets de gent d'abans, els que van iniciar el Centre d’Estudis”.

Per la seva banda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha felicitat els impulsors de la recuperació del Centre d’Estudis Salouencs, i ha expressat també l’agraïment a les persones que han cedit imatges i documents que parlen de la història de Salou a través de la vida quotidiana. En aquest sentit ha deixat clar que “aquest acte marcarà un abans i un després en el coneixement de la història, les tradicions i la identitat de Salou”.

Granados també ha demanat una aplaudiment en record de les persones que sortien al vídeo de primer sopar del calamar, i que “ja no estan entre nosaltres”.

El alcalde ha repassat el llegat històric de Salou des de les restes neolítiques trobades a l’entorn de l’estació de tren mentre s’hi feien les obres, passant per les restes de Cal·lípolis, els de Barenys, la Carta de Població de 1194, la sortida de Jaume I de Salou per conquerir Mallorca, el desenvolupament turístic i la Segregació el 30 d’octubre de 1989.

Per tot això, Granados ha reivindicat un sentiment “d’orgull, i treure pit i que ningú no faci veure que aquest poble es un desastre perquè és mentida. Som un poble ric i divers, i si treballem units, com fins ara, som imparables”, ha dit.

Per últim, el alcalde ha expressat l’agraïment de l’Ajuntament al Centre d’Estudis Salouencs per “mirar enrere amb respecte i al futur amb ambició i amb confiança”, i ha desitjat “una llarga i fructífera trajectòria” a l’entitat.

Clos Galena: 25 anys d'un somni al Priorat