Exhaustiu recorregut pel patrimoni arquitectònic i artístic de la vila medieval de Montblanc. Montblanc, capital de la Conca de Barberà, fou fundada l'any 1163 pel rei Alfons I el Cast, que lliurà la Carta de Població a favor de Pere Berenguer de Vilafranca. Així es creà el primer nucli urbà amb l'església, el castell i el mercadal. Durant el s. XIII la vila es va eixamplar i es creà el municipi, s'edificaren l'església de Sant Miquel, el Palau Reial, el Call Jueu i els convents de Sant Francesc, de la Serra i de la Mercè. Es fundà l'Estudi major, els Hospitals i les Escrivanies Reials. Ja en el s. XIV s'instaurà el Ducat de Montblanc, a favor de Martí l'Humà. També es bastiren el Casal dels Alenyà, l'església-hospital de Sant Marçal, l'església de Santa Maria i el recinte emmurallat. En el s. XV es construí el nou Palau del Castlà i assoliren gran importància les confraries, els mercats i les arts. La Guerra dels Segadors, s. XVII, destrueix part de les Muralles, la façana de l'església de Santa Maria i els Arxius. La Vila també sofrí la Guerra del Francès. Les lluites entre liberals i absolutistes van acabar amb la grandesa inicial de Montblanc. L'any 1947, Montblanc va ser declarat Conjunt Monumental i Artístic, la qual cosa significa que compta amb un patrimoni arquitectònic i artístic de gran valor. El recinte emmurallat de la vila és el més ben conservat de Catalunya. Les seves esglésies i palaus li donen un aire medieval que es pot observar més que mai durant la Setmana Medieval dedicada a Sant Jordi. L'aspecte que presenta el recinte emmurallat al mes d'abril és magnífic, ja que les torres estan embellides per les banderes i els estendards. Torre-portal de Sant Jordi (1) És un dels portals més ben conservats, amb tres pisos i porta de rastell. Església de Sant Francesc (2) Aquesta església, del s. XIII, formava part del primitiu convent franciscà. És d'estil gòtic català, amb cobertura de fusta policromada, capelles laterals i absis amb volta de creueria. L'any 1414 s'hi reuniren les Corts Generals, convocades per Ferran I. El convent fou destruït al s. XIX. Portal de Castlà (3) Aquest portal, del s. XV, obert a la muralla prop del Palau de Castlà, és d'ús particular del castlà. Palau-fortalesa del Castlà (4) Residència del representat militar del rei. És un notable monument de construcció cúbica i aïllada en un principi, i presó de la vila al s. XIX. Església de Sant Miquel (5) La portalada és d'estil romànic. L'interior, s. XIV-XV, té una sola nau amb capelles als contraforts i coberta amb notable enteixinat policromat sobre arcs de diafragma. Els reis Jaume II i Pere III hi convocaren i presidiren les Corts Generals de Catalunya, els anys 1307 i el 1370. Torre-portal de Bové (6) És l'única torre construïda per les quatre cares, amb matacà de defensa i graonada de pedra fins a la primera planta, i portal amb galze per a porta de rastell. Carrer dels jueus (7) Al s. XIII, els jueus s'establiren a Montblanc i formaren llur barri o Call, amb sinagoga, portal a la Muralla i un cementiri propi. Casal dels Alenyà (8) Els Alenyà foren un dels grans protectors de la Vila i el seu escut es troba en molts dels seus monuments religiosos. És un dels edificis més importants del centre històric, amb façana de belles proporcions i delicats finestrals tripartits. Casal del Desclergue (9) Antiga residència del Veguer. Durant el s. XVI l'ocupà la família Desclergue, que amplià el cos porxat de la plaça, amb l'escut nobiliari a la façana. La galeria és posterior. Palau Reial (10) Dels s. XIII-XIV, fou la residència dels monarques catalans. Font Major (11) És una construcció monumental de l'any 1804, rematada amb frontó motllurat i escut d'Espanya de grans dimensions. Porxos de Cal Malet (12) Anomenat Repès de l'Ajuntament o Pallol, destinat a les mesures oficials de la Vila, amb les Quarteres de pedra per mesurar el gra. Casa de la Vila (13) Del s. XIII. L'estructura primitiva i el finestral són de començament del gòtic. La porta de l'entrada, el balcó i la galeria superior són dels s. XVII-XVIII. Casals dels Josa (14) Del s. XIII-XVIII. Un dels edificis més nobles de Montblanc. La seva estructura primitiva data del s. XIII. Probablement formà part de les antigues Escrivanies Reials i, en l'actualitat, allotja el Museu Comarcal. Església de Santa Maria la Major (15) Del s. XIV. Fou bastida en el mateix lloc que la primitiva església romànica. És una notable obra del gòtic ogival a Catalunya. L'interior té una sola nau amb capelles laterals i la volta de creueria. Cal destacar: el retaule gòtic dels Sants Bernat i Bernabé, la Mare de Déu del Cor, la talla de fusta policromada del gòtic flamíger, i un orgue del s. XVII. La portalada, d'estil barroc, substituí la primitiva gòtica que fou volada l'any 1651. La part de ponent de la nau i l'obra més alta resten inacabades. Pla de Santa Bàrbara (16) Aquest tossal és el que donà el nom a l'actual vila, Munt-blanch. Al s. XII s'hi edificà el Castell -damunt les restes d'un poblat ibèric- i posteriorment s'enderrocà. És un atractiu mirador natural de la vila i la Conca de Barberà. Antiga Església de Sant Marçal (17) La seva estructura és la típica amb coberta de fusta damunt d'arcs diafragmàtics. Actualment és la seu del Museu Marès (pintura-escultura). Convent i Santuari de la Serra (18) Del s. XIII. En aquest convent, regentat per monges clarisses, es veneren la Creu Verda i la imatge de la Mare de Déu de la Serra, patrona de la Vila. La imatge és una talla d'alabastre policromat, gòticabizantina. Baluard de Santa Anna (19) És el tram més enlairat de tot el recinte emmurallat i el de més caràcter. Torre dels cinc cantons (20) Torre situada en un angle de la muralla amb planta pentagonal. Antic Hospital i Església de Santa Magdalena (21) Dels s. XIV-XV. L'església compta amb arcs de diafragma i coberta de fusta. L'Hospital té dues plantes, amb un bell claustre central. Els arcs i els finestrals de la façana són d'estil gòtic prismàtic i van ser afegits durant les reformes del s. XVI. Actualment és la seu de l'Arxiu Comarcal. Pont Vell (22) Del s. XII. Fou construït en fundar-se la vila, en el camí ral, sobre el riu Francolí. La part alta s'ha refet diverses vegades, a causa de les riuades, però manté l'estructura romànica dels pilars-contrafort, el cos central i els arcs. Recinte Emmurallat. (23) Del s. XIV. Construït en temps del rei Pere el Cerimoniós. És l'obra militar medieval més important de tot Catalunya. Té una llargada superior a 1,5 km, amb 28 torres; 2 torres-portal, muralla amb merlets i pas de ronda. El clos es divideix en quatre trams: a llevant, la Muralla de Sant Francesc; a migdia, la Muralla de Sant Jordi; a ponent, el Baluard de Santa Anna; al nord, la Muralla de Santa Tecla. Els portals de Sant Francesc, al començament del carrer Major, i el de Sant Antoni, al final, van ser enderrocats el segle passat. Però darrerament s'ha reconstruït el portal de Sant Antoni. Hi ha altres portals com el del Castlà, antiga porta d'accés a la vila, que només utilitzava el representant militar del rei; el portalet de la Serra; i, a la part alta del Baluard de Santa Anna, el Foradot, un portal que dóna accés al pla de Santa Bàrbara: el punt més elevat de la població, des d'on es pot contemplar una preciosa vista panoràmica de la vila i de gran part de la Conca. Llocs emblemàtics Hospital i Església de Santa Magdalena Baluard de Santa Anna Casals dels Josa Porxos de cal Malet Casal del Desclergue Torre-portal de Bové Palau-fortalesa de Castlà Torre-portal de Sant Jordi Torre dels Cinc Cantons Pla de Santa Bàrbara Casa de la Vila Font Major Palau Reial Casal dels Alenyà El Call Portal de Castlà Església de Sant Francesc Església de Sant Marçal Església de Sant Miquel Església de Santa Maria la Major Muralles de Montblanc Pont Vell Santuari de la Serra Comarques:Conca de Barberà Senyalització:Sí Durada:24 h Temes:Cultura Tipologies:Patrimoni cultura   Criteris d´us de aquestes rutes   Veure restaurants aqui Veure hotels aqui   Font: Generalitat de Catalunya. Dirección General de Turismo / Dada d'actualització : 30/11/2002

SOL·LICITAR MÉS INFORMACIÓ PER CORREU ELECTRÒNIC

Roce: l'arròs més desenfadat i canalla de Cambrils