Tortosa, ciutat bimil•lenària, posseeix un ric patrimoni que permet al visitant seguir les petjades dels pobles que l'han habitat al llarg de la seva història. Jueus, cristians i sarraïns van conviure a l'edat mitjana, en una ciutat oberta al Mediterrani a través d'un dels seus béns més preuats: el riu Ebre.     Els primers jueus Probablement fou la Dertosa romana qui acollí els primers jueus tot i que la seva presència no queda documentada fins al segle VI, gràcies a la possible datació de la reconeguda làpida trilingüe, estela funerària la inscripció de la qual es presenta en hebreu, grec i llatí i que avui s'admira a l'Exposició permanent de la Catedral de Santa Maria.     L'esplendor És a l'època de la Turtuxa andalusina (VIII-XII) que la comunitat jueva gaudeix d’una etapa de gran prosperitat. La posició fronterera i tradició comercial de la ciutat comportaran l'auge de l'aljama. No és d'estranyar, doncs, que al segle X en formin part personatges amb nom propi dins del context peninsular com ara Menahem ben Saruk, poeta i filòleg, autor de la primera gramàtica i diccionari hebreu anomenat Mahberet o el metge Ibrahim ben Iacob, qui amb el relat dels seus viatges comercials per l'Europa Central i Oriental proporciona una valuosíssima descripció geogràfica. Entre d'altres va deixar constància de la primera notícia escrita sobre l'existència de la ciutat de Praga.   El call Conquerida Turtuxa l'any 1148, Ramon Berenguer IV dóna entre d'altres béns les antigues drassanes àrabs a la comunitat jueva per tal de construir allí els seus habitatges, afavorint el seu arrelament a la ciutat. Neix així el que avui coneixem com a Call Vell, que es troba situat a l'esquerra del carrer Major de Remolins. Aquesta és la primera notícia que es té de l'existència d'un barri habitat exclusivament per jueus a Tortosa. Amb l’ajut de les fonts documentals s'hi ha situat la sinagoga, el forn, i la carnisseria, edificis desgraciadament avui desapareguts. Al segle XIII es fundà el Call Nou que conserva un tram de muralles del segle XIV amb la Torre del Célio i el portal dels Jueus o del Ferre, que permetia arribar al cementiri jueu. A l'ombra del castell Durant el segle XIV, s'obre a tota la Península un període de forta pressió social envers els jueus que culminarà amb els avalots del 1391, en què saquegen la majoria de calls a tota la Península. A Tortosa, l'esclat no fou tan cruent com en d'altres indrets. Per ordre reial, les autoritats locals decidiren la reclusió dels membres de l’aljama al Castell de la Suda, propietat del rei, per protegir-los d’un possible atac.     La ciutat de la Disputa La Catedral de Tortosa serà escenari vint i dos anys més tard de la coneguda Disputa de Tortosa (1413-1414). Convocada i presidida pel papa Benet XIII a les dependències de la Seu tortosina, va reunir als més prestigiosos rabins de la Corona d'Aragó. La controvèrsia fou iniciativa del seu metge, el convers Jerónimo de Santa Fe, per discutir l'arribada del Messies, i, conseqüentment, la pèrdua de sentit de la religió jueva. Els resultats van ser nefastos per a la comunitat jueva. Gairebé tots els rabins que hi van prendre part van abjurar de la seva fe, amb la consegüent onada de persecucions, conversions en massa, i la publicació d’una butlla papal en què es dictaven severes disposicions contra les llibertats dels jueus, al maig del 1415. Les mesures de repressió culminaran amb expulsió dels jueus de la Península l'any 1492. Seguint el curs de l'Ebre, els jueus tortosins iniciaven el 26 de juliol el camí de l'exili; enrere deixaven el call i la seva ciutat per embarcar acompanyats d'uns tres mil jueus catalans i aragonesos des del desaparegut port marítim de Tortosa, Port Fangós, en direcció cap a algun port occidental d'Itàlia.     Altres personatges de l'aljama: Sem Tob ben Isaac: jueu tortosí que es distingí per les seves traduccions científiques. Al segle XIII traduí de l'àrab a l'hebreu el tractat de medicina d'Albucassis, un dels metges andalusins més destacats.   Salomó Maymó: rabí de Tortosa que l'any 1413, acudí en representació de l'aljama de la ciutat, a la Disputa que es dugué a terme a la seu tortosina. Jacob Mantino: nascut a Tortosa cap a l'any 1490 i exiliat a Itàlia va ser un important traductor d'obres filosòfiques i científiques de l'àrab i l'hebreu al llatí. Fou metge oficial del Papa Paulo III i professor de Medicina a Bolonya i Roma. No et pots perdre: La làpida trilingüe, és la més famosa de les jueves d'Espanya i, des del 1985, és present mitjançant una reproducció fotogràfica al Museu de la Cambra de l'Holocaust a Jerusalem. Al call: el Portal dels jueus i les places del Platger, Menahen ben Saruq i Pou de la Figuereta que doten la jueria d'un tipisme peculiar, i la travessia Vandellòs, que és el carrer més curt i més estret de la ciutat. Els gegants jueus Caxixa i Bonjhuà que encarnen a dos personatges que existiren en la realitat. Exposats a la Llotja gòtica del Parc Municipal, són part de la trilogia de gegants que representen les comunitats, jueva, cristiana i sarraïna. Sabies que... La làpida trilingüe, datada del segle VI, es considerada una peça única ja que no en coneixem d'altra escrita en hebreu, llatí i grec? La comunitat jueva de Tortosa és considerada una de les més antigues de la península Ibèrica? Les garrofetes del papa Luna són unes pastes típiques de Tortosa, fetes amb farina, ous, sucre, essència de llima i sagí, i que segons la tradició eren creació d'un cuiner de les nostres terres que les va oferir a Benet XIII, el papa de la Disputa, qui les menjava per alleugerir els dolors estomacals?

SOL·LICITAR MÉS INFORMACIÓ PER CORREU ELECTRÒNIC

Roce: l'arròs més desenfadat i canalla de Cambrils